ℕ5
Avui he provat #olas, una mena d'aproximació a l'estil Instagram, centrat en imatges i poc text, però fent una cerca banal he aterrat sobre una pila d'imatges molt qüestionables (que a més no tenen res a veure amb la cerca que havia fet, utilitzant determinat hashtag com a tapadora) que m'ha fet pensar que aquests espais de llibertat que estem construint permeten donar veu i altaveu -encara que sigui petit o limitat- al millor però també al pitjor que tenen les persones.
On hem d'ubicar els límits de la llibertat d'expressió? S'han de posar límits? Tot és vàlid, o hi ha coses on moralment i ètica podem arribar a un consens que són reprobables? Quins valors col·lectius volem que tinguin els futurs espais de sobirania?
Crec que si la tendència és a assumir un molt elevat nivell de llibertat, el qual recolzo, aquesta haurà de venir necessàriament acompanyada d'educació, responsabilitat, de consciència sobre les conseqüències de les nostres accions i decisions i dels valors que volem que suportin tota construcció social col·lectiva. La veritat és que m'ha impactat força trobar-me amb aquest contingut i per un moment he pensat en la penosa vida emocional que han de viure els moderadors de continguts a xarxes on han de fer neteja de tota mena d'aberracions (vídeos i fotos de decapitacions, mutilacions, violacions, etc) que des del punt de vista humà crec que no haurien de tenir cabuda en una societat sana.
En fi, seguim construint!
