Aquell home, que ja tenia pèls blancs a la barba i tot, va seure a taula. Poc a poc, va treure un farcellet de la seva butxaca. Era un tovalló de paper embolicat. El va deixar a la taula amb parsimònia. Amb les mans gairebé tremoloses, el va obrir mica en mica i va descobrir-ne el contingut. Era un grapadet de sobres de sacarina començats i a mitges. En va agafar un i en va buidar el poc contingut que hi quedava a la seva tassa.

(...)