ℕ4
Doncs avui he estat pensant en com és que la gent, malgrat ser conscient que les grans corporacions treballen sense descans per guanyar la nostra atenció i temps, segueix fent-los el joc i regalant això que és, bàsicament, el més valuós que tenim: el nostre temps.
Com és que, sabent que l'algoritme treballa per treure'ns a nosaltres el màxim possible de suc, convertint-nos en addictes i dependents de la dopamina que s'allibera mentre fem scroll per la pantalla, seguim utilitzant-les i perdent el temps allà.
És precisament aquesta dopamina la que ens empeny a perdre el temps d'aquesta forma, potser? No volem admetre que som petits -o no tant- ionquis de les xarxes?
Cert és que el factor comunitat és molt fort a les xarxes predominants, i aquí encara està, com qui diu, a les beceroles, més tenint en compte altres propostes anteriors com Mastodon o ara la parida de Blueski, que em sembla al·lucionant que la gent caigui en aquest parany (sortir del foc per anar a petar a les brases), però realment vull pensar que, a mesura que es vegi evidenciant cada vegada més la fallida dels sistemes centralitzats serà una obvietat que això tingui èxit i sentit, fins el "boom" final :)
Endavant #nostr, endavant sobirania!